_aLii´S blog♥

2009-04-29T15:32:00.001-07:00

Cat Ala

Publish at Scribd or explore others: Homework School Work

2009-04-29T15:29:00.000-07:00

2wmnem6jvowigq45bda

CARNAVAL

2009-02-17T09:45:00.000-08:00

En carnaval,

tot val,

disfresses de princeses

o de bruixetes.

Ves a amagar-te

com tots els nens,

de ninja disfreset,

i mira,com els teus amics de l'espasa presumeixen!!

Les nenes

molt coquetes

i ben maquilladetes

del seu vestit rosa presumeixen.

I jo em pregunt,

si hi ha algú

que dugui una disfressa

per la seva mare feta.

Al final de la festa,

es vorà qui ha set,

el més original

i el que més recordat sirà.

Sant Valentí

2009-02-17T09:10:00.000-08:00

YYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYY

*SANT VALENTÍ*

Dia de carícies

petons i abraços,

sense rencúnies

d' estimar ens sentim capaços.

Per Sant Valentí

tu, vols estar amb mi,

compra'm una rosa i un jasmí

anem a sopar, una deliciosa fondue.

Per poder-te millor estimar

amb tu vull estar,

i parlar i parlar,

sense deixar-te d'observar.

Sant valentí

també es cosa d'amics,

si vens aquí,

tots junts et farem més feliç.

YYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYY

maY

PAU

2009-01-29T13:27:00.000-08:00

La meva opinió sobre el con

Els Israelins després d'haver sufrit els atacs de l'olhocaust nazi,van tenir uns terrenys Palestins

cedits per Nacioncs Units,i el primer que van fer els Israelin va ser tancar el pas de l'aigua a tots

els territoris colindants, va llevar tots els drets dels Palestins.Aixì tot i que havien sofrit

aquesta mena d'abusos en les seves propies carns , i ara d'amunt els maten,i no

pateixen cap consequencia d'aquesta matança humana perquè ara ja són els que tenen el poder

més abundant ecocnòmic. Penso que és una vegonya que en una societat tan avançada com la de ara i pugui haver aquests conflictes .

Per acabar només vull dir una cosa:

AMUUNT PALESTINA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PAU

2009-01-29T10:35:00.001-08:00

Per el logo, el objetor de conciencia Gerald Holtom,un britànic,al l'any 1958 va tenir la idea de emplear la creu cristiana rodejada per un ar, pero finalment va optar per agafar els símbols de ls lletres N y D (sigls de Nuclear Disarmament en el lenguatje náutic de banderes, y colocar-los a l'interior d'un cercle.

PAU

2009-01-29T08:01:00.000-08:00

(·-;_.EL MEU GRAN SECRET._;-·)

2009-01-20T08:46:00.000-08:00

…Dalt Vila,una tarda molt fosca, plena de llamps i trons,carrers,botigues i cases

inundats, i jo aquí amb la meva millor amiga,na Jasmina, prenguent un café amb uns

quants bom-bons d’aquells tan bons de ‘’La Canela’’ .Estavem parlant tranquilament

de les nostresaficions,gustos…quant un llamp ens va interrompre, ja que va fer que tota

l’habitació’ iluminés i que les dos ens posesim a cridar tot seguit d’un esclat de rialles,

fins quevaig adonar-me’n de que tots els llibres de l’ habitació estaven al terra i havien

deixat que sobresortís aquell llibre, que tant m’havia fet disfrutar i patir.

El vaig agafar per amagar-lo abans que na Jasmina pogués preguntar per aquell

llibre,que mai havia vist i que tan misteriòs pareixia.

No vaig ser prou ràpida, així, que la petita fada, na Jasmina, va anar volant fins el gran

llibre de colors verds i marrons i se’n va adonar de que estava escrit amb la seva

llengüa materna, l’àrab. Amb un poc de pols de fada, el llibre va començar a volar

per sobre de la tauleta on estava la cafetera rompuda a trossos i va anar directament a la

meva habitació d’encanteris on es va colocar al faristol que hi havia just al mig de la

sala plena de prestatgeries, potets, pedres de tots colors formes i mides...

La petita personeta va començar a llegir i llegir, tot seguit va parar , per dir-me que

aquest llibre era una relíquia que parlava del segle IX quan Eivissa estava poblada

pels àrabs. També va preguntar-me com l’havia aconseguit, on l’havia comprat, i perquè

mai li havia ensenyat...

Va dir-me tantes i tantes coses que vaig donar-me per vençuda i vaig començar a

explicar-li el que em va passar i que va començar fa uns 80 anys.

Jo tenia 21 anys, quan la meva àvia va morir, per desgràcia,tan que ens estimàvem...

Dies antes d’aquest fet, va demanar-me que quan ella ja no hi fos, cuidés un llibre que

va treure de sota de la butaca vermella que estava situada baix la finestreta

que mostrava un camp ple de roselles cultivades per la meva mare. Quan vaig mirar el

llibre, vaig observar que estava escrit en una llengua que jo no sabia desxifrar ni jo, ni la

meva mare, ni la meva àvia.La iaia Prunilda, em va explicar que aquest llibre li va

regalar la seva rebesàvia i li va dir que algun dia significaria molt en mans d’una

persona que l’ entengués, i va fer-me jurar que el cuidaria tot el millor que sapiguès i

no ho diria mai a ningú

Un dia,estava nedant a la mar, al corall de les sirenes. Les aigües més transparents del

món ,segur que eren aquelles,el corall encés, i els peixos de colors vius era un espec-

tacle per el sentit de la vista.

Era la casa d’una fada molt sàvia, na Nenúfar, que en aquells moments estava llegint un

llibre petit i de color taronja; va adonar-se’n de la meva presència. Després va ense-

nyar-me el seu llibret i no vaig saber llegir el que deia,però aquells símbols escrits

amb tinta marró m’eren familiars.Tot seguit li vaig preguntar si em podia deixar un

llibre i va prestar-me’n un mes gros que el seu, també vaig fer-li una pregunta,que si

l’àrab era el nostre idioma peró escriguent i pronuncian diferent,i va contestar-me que

si ,que era casi el mateix.Així que vaig eixugar-me veloçment ja que volia arribar a la

meva caseta,dins d’una olivera, rapidament per observar aquest nou llibre.

Per sort na Nenúfar,amb molt bon seny va deixar-me un llibre escrit amb àrab antic i

amb la meva llengua,ja que s’havia que si no no l’entendria.

Després d’uns mesos,vaig escriure a un paper tot el meu alfabet i baix de cada lletra

Corresponent el alfabet àrab.

Més tard vaig agafar el meu preciat llibre,i cada dia traduïa unes quantes linies,ademés

era un llibre molt gruixat.

Quan jo ja tenia uns 80 anys,per fi, vaig entendre aquell llibre que va regalarme la iaia

Prunilda,parlava dels àrabs,les seves costums,com aprofitaven l’aigua per regar,pel que

diu el llibre,com els àrabs vivien al desert, van aprendre a utilitzar perfectament l’aigua

per fer uns jardins meravellosos, molt exuberants, amb palmeres gegantines, amb mil

olors diferents...

Quan varen arribar aquí,Eivissa era una illa plena d’arbres platges, i rodejada de mar.

Com els àrabs eren uns fanàtics de la flora, van fer molts de jardins amb sèquies,i van

contriur aljubs,que eren per aprofitar l’aigua de pluja.

Vaig descubrir que la meva família ve de descendents d’en Ab Dalah, un del àrabs que

varen conquistar les Illes Balears.Les ultimes línies parlen de quan varen ser invadits,

pels catalans la meva família va tenir que fugi i amagar-se a cas d’un àrab molt religiós

que el que escriu aquest llibre.També diu que quan catalans van invaïr als àrabs,va

haver-hi un gran terratrémol que va desfer tots els jardins que van vorer,menys un,el

jardí de l’aigua, que es un jardí es tava fet dins Eivissa però estava amagat perquè era un

jardí aquàtic,el millor jardí que han fet els àrabs,per aixó van decidir fer-lo ocult i

protegir-lo amb uns dimoniets un poc entremeliats però molt bons, anomenats Djins, i

així fer que si algu i entra algún dia s’asusti i no pugui fer-li mal a aquella apreciada

‘’obra d’ art’’.

Durant molts anys la meva família va viurer amb por,i explica, que van umillar a una

antepasada, que estava embaraçada quan varen descobrir que era una bruixa i que va fer

que no es pogués vorer amb els altres components de la família .

Cuan vaig tancar el llibre em va caurer un paper,que estava aferrat a la part de la portada

Posterior;nomes tenia escrita una paraula:AVENC.

Vaig anar a una biblioteca i vaig començar a buscar informació sobre avencs,peró no

trobava molt,els llibres només deien que eren uns forats tan profunds que pareixía que

no tenien fons,es a dir,que mai acabaven,aixó era tota la informació que havia trobat.

Vaig anar a l’ordinador de la taula del costat i vaig posar al google avenc,i van

començar a sortir pàgines i pàgines,i jo mai havia vist mai com funcionava un ordena-

dor,però al final vaig trobar un lloc molt interessant,parlava dels avenc,i de on se

situaven. Vaig sortir correguent a buscar un taxi,i vaig dir-li que em portés al penya-se-

gat dels ‘’Ais’’,i una vegada allí vaig comprovar que no hi hagués ningú,després de

haver observat que no hi havia gent pels voltants, vaig esparsir la mescla màgica per la

gespa que hi havia a prop meu, just després vaig obrir un pot que contenia unes cuantes

plantes barretjades amb un poc d’oli i també amb aigua;tot seguit vaig treure el meu

llibretd’encanteris,pronunciant totes le paraules que estaven escrites a la pàgina 42,a la

secció d’aparicion, apartat com trobar coses amagades. A continuació, va produir-se una

petita explosió i al meu costat va sorgir un forat negre petit, vaig pensar que aquell forat

era l’avenc que jo buscava,peró com estava un poc grassoneta ,no cavia al forat,per

aixó vaig agafar un tros d’un arbre i picant vaig fer un forat a una mesura més adient per

a la meva anatomia,per dir-ho d’alguna manera...

Vaig anar al bosc que hi havia just al meu darrere i vaig agafar una espécie de mosca,

que va molt bé per il·luminar quan no tens unes quantes espelmes a mà; no perquè fos

de nits ,sino, perquè vaig poder observar que aquell forat era molt fosc i profund, i a mi

no m´agrada gens la foscor i menys amb la por que tenia, ja que no sé que podria trobar

al final d’aquell túnel secret .....

Com el terra era molt humit, sentia relliscar els meus peus i cada vegada el substrat es

tornava més remull, quan de sobte vaig caure i per no fer-me tant de mal, em vaig

aferrar a una roca punxeguda que amb l’escalfor de la meva ma es va desprendre del

mur i va deixar caure un pergamí on hi havia dibuixat un mapa molt esquemàtic ,

que era la ruta a seguir muntanya endins.

En adintrar-me dins la foscor, vaig començar a escoltar una remoreta intermitent que a

mesura que anava caminant se sentia més forta.

De sobte aquell soroll es va tornar ensordidor i de cop em vaig trobar davant un mur

lluent d’estels , mirallets aferrats a les roques col·locats de forma que deixaven veure un

espectral paisatge, con si fos el quadre mes gran del museu del Louvre..... si veien

arbres de tots colors i fullatges, les flors més belles de l ‘univers, els nenúfars més

enlluernadors i encisants inimaginables , però, pasava la ma per sobre i no eren més que

trossets de miralls aferrats i jo me preguntava d’on podia surgir tan marevellosa escena.

Jiii, jiii, jiii uns crits aguts es varen començar a sentir i els petits djins baixaren dels

túnels amb unes lianes d’or que envoltaren als meus braços i que serviren per alçarme

fins una altra dimensió i alli va apareixer el més marevellós jardí que ningú ha vist

mai, d’uns color i aromes tan delicats que pareixia estar dins un somni, era l’essencia de

l’illa el que retava d’un passat que va ser mutilat per els homes segle darrera segle i que

havia desaparescut totalment de la vista dell món però encara retava aquest remans de

pau i bellesa, desconegut per tothom.Efectivament sa nostra illa havia estat un

marevellós paradís aquella era la prova , però tant sol en quedava aquell jardí amagat

dins un avenc i jo tenia ganes de compartir-ho amb la meva gent, amb els amics, tenia

ganes de dir-ho a tothom però...i si els humans tornaven a fer de les seves... i si

deixaven perdre aquella meravella com havien fet amb la resta de l’illa?ara que ja som

velleta estic contenta de no haver mostrat mai el jardí aquàtic i olorós perquè supósc

que la cobdicia humana ja hauria acabat amb ell , i ara sé que vaig obrar bé però...

Un dia una maquina grapejant i desfent la terra per construir carreteres i autopista es va

encallar amb una punteta de roca, un petit mirall que un djin havia descuidat i apunt va

estar de descobrir-ho per`les fades follets fameliars i barruguets de l’illa s’ajuntaren per

fer fora aquelles maquines infernals i....

de moment allí segueix el meu jardí secret,espero que per molts i molts anys.....

en Rexton i na Dori

2008-11-27T06:35:00.000-08:00

un dia un tauró,en Rexton estava nedant,quan va vorer una donzella nedant tota sola,així que el tauro va pensar que se la podria mengar.Com que no va vorer cap cavallet de mar policía,va nedar sigilosament,però la donzella anomenada Dori va vorer en rexton i va començar a corre,com acababa d'arribar a aquest poble del mediterrani no sabia on podia anar a amagar-se.Derepent una morena va sortir d'un cau i se'n va anar correguent així que va decidir entrar-hi.

Després va vorer que el tauró ja no hi era i va decidir tornar a fora però just en aquell instan el mar es va tornar negre i va vorer un vaixell, que s'atracava a tota velocitat.

Tot just va arribar el vaixell alla dalt,unes xarxes mig foredades i trencades pel pas del temps,baixaren fins l'arena,fina i blanca d'aquella zona;seguit d'aixo moltes veus demanant ajuda es van començar a sentir.

El tauro Rexton estava fora de la cova,esperant que na Dori sortís del cau per anar a buscar ajuda.Na Dori va sortir correguent,i el tauró va aprofitar per agafar-la i en aquell instant una xarxa va caure sobre el tauró ,que pres de la por va demanar ajuda desesperadament.

Na Dori,com era molt bona li va dir que l'ajudaria,i el tauró va entendre el que alló significava;ell l'unic que feia era perseguir na Dori aprofitant-se de la situació,ademés d'haver-hi ésser marins en perill mentres ell no els ajudava.

Va comprendre que no has de fer mai a ningú el que no vulguis que et faixin a tu.

Just després d'aixó les xarxes van sense que na Dori pogués fer res,i mai més va tornar a tenir un accident com aquest ja que va viure molt feliç a la seva roqueta preferida.

OPINIÓ DEL LLIBRE EL PALAU DE MITJA NIT(CARLOS RUIZ ZAFÓN)

2008-11-26T08:30:00.000-08:00

El Palau de mitja nit es la segona part de la trilogia juvenil de Carlos Ruiz Zafón.
Primer m'agradaria dir que estic molt contenta del llibre escollit per el primer trimestre,enque ja me l'hagués llegit,el del segon trimestre també em pareix que té que un llibre molt especial.

M'ha paregut un llibre molt interesant,es de misteri,terror,amistat..tot a la vegada.Aquest escritor narra una història molt imaginativa que fa que no puguis parar de llegir,ademés mentres vas llegint pareix que veus una película,no et fa falta cap imatge ni dibuix per vorer com son els personatges,perfectament descrits.La histò ocurreix en un poble marginal de Calcuta.El que més m'agrada es que hi han coses que pareixen de veritat sobre tot em podria creure que alguns d'aquests fets son reals per molt esbojarrat siguin.

El que menys m'ha agradat a sigut el final,cosa que no vull explicar aquí per si algú sel vol llegir no rompre el misteri aconseguit amb 285 pàgines ja que fins que no te l'acabes el misteri,l'intriga i les ganes de saber el final;el final d'aquest llibre no m'agrada perquè pens que es massa tràgic,igual que amb el príncep de la boira,em pareixen injustos aquestos finals,no sé perque no podria acabar diguen:Hi després d'uns dies de tristesa es van curar i ja mai més hi varen tornar a pensar,i visqueren feliços i mengaren perdiços.

Per últim vull dir,que ja tenc ganes de llegir l'ultima part de la trilogía i que mes igual no saberne el final però no mel llegiré per tenir que estar trista després d'haver-me sentit com una protagonista més d'aquestes essencials històries.

Alícia R. Riera 17*

Ricky Rubio

2008-10-26T11:54:00.000-07:00

Ricard,anomenat Ricky,va néixer el 21 d´octubre de 1990 al poble de El Masnou,Barcelona,és base a l'equip del DKV Juventut.

Amb 17 anys ja feia 1.91 metres d'alçada.En una entrevista,''reportage informe Robinson'',confesa que la seva màxima seguidora sempre ha estat la seva àvia,tambè conta que és una persona humil,normal, i que el que sol fer es les seves classes de batxiller,ja que diu que li agradaria estudiar la carrera de medicina,quedar amb els seus amics i jugar a la playstation,sent el millor jugador fora de la NBA del món.

Als 14 anys 11 mesos i 24 dies va ser el jugador més jove en debutar en ACB.

Quan va acabar la temporada 2206/2007,va rebre el premi a millor jugador revelació de la lliga ACB i al finalitzar la temporada 2007/2008 va ser un altra vegada el jugador més jove en ser incluit en el quintet ideal de la lliga.

Té un germa 2 anys més gros que també juga al bàsquet,amb el DKV Juventut i amb la Selecció Espanyola però amb categories inferiors.

El seus mèrits( i de l'equip) més importants són:

Campió de la Copa d' Europa de bàsquet sub 16.

Guanyador de la FIBA EuroCup

Trofeu Jugador Revelació 2006-2007 lliga ACB y Eurolliga.

MVP Nacional més jove de la historia de la ACB.

Campió de la Copa del Rey 2007-2008

Millor Jugador Jove Europeu de 2008.

Líder en ''robos'' de baló amb la ACB y Eurolliga 2007

Campió de la ULEB Cup 2007-2008

Medalla de plata en ELS Jocs Olímpics de Pekín 2008.

El bàsquet no és el meu deport preferit,ho és el futbol,però quan ell juga pareix un altre cosa,ell fa que els partits siguin emocionants i divertits.

És el meu ídol i se que serà el millor jugador del món amb la NBA.

ALÍCIA,R. RIERA

Michael Phelps

2008-10-22T06:06:00.000-07:00

Michael Phelps,o també anomenat el tauró de Baltimore,va nèixer el 30 de juny de l´any 1985.

De petit jugava a alguns deports típics del seu país,com el beisbol,fútbol americà...
Als set anys va començar a practicar la natació,diuen,que a més de fer aquest esport,per que era el que feien les seves germanes,ho feia perquè no volia sentir discutir al seus pares discutir,que acabarien per separar-se.

El més inèdit,i més difícil de creure,és que al nen li feia por l´aigua,per aixó van pensar que per no posar el cap en l´aigua(cosa que ell no volia de cap de les maneres)practicaria la modalitat d´esquena.

Després de 4 anys,en la piscina on nedava,va començar a enamorar,a Bob Bowman que resultà ser un entrenador de natació.Amb la seva arribada,l´entrenador inicià el precés de extreuren el millor d´aquest singular amfibi,i segueix fent-ho al North Baltimore Aquatic Club.

Ja amb 14 anys va desbancar a tots el nedadors de vint anys!

Això gràcies als durísims entrenaments,en el quals no es queixava mai,Bob bowman el primer que va voler millorar dell va ser la resistència fent-li baixar i pujar durant el màxim de temps les escales d'un estadi de futbol;es clar que necessitava molta energia,i el que ens dona energia és el mengar,aquesta és la seva dieta ''especial'':

DESDEJUNI

_.3 sàndwiches (aparedats) d'ous fregits,formatge,cebes fregides i moyonesa

_.3 ''panquenques'' amb trossos de xocolata

_.1 tuita de 5 ous.

_.3 torrades cobertes de sucre.

_.1 bol de civada de blat de moror

_.2 tasses de cafè.

Això si, sempre a la mateix bar.

ESMORZAR:

_.1/2 Quilo de pasta enriquida.

_.2 sàndwiches de pernil i formatge amb mayonesa.

_. Begudes energizants

SOPAR:

_.1/2 Quilo de pasta enriquida,potser amb salsa carbonara..

_.1 pizza gran.

_.Begudes energizants.

En total 10000 quilories!tante com per alimentar a 5 homes adults;alguns nutricionistes diuen que menjar això no pot ser bo,però els resultats són excelents així que en Michael Phelps seguirà amb aquesta dieta.

Bé esta clar que es una eminència,ho seguiré demostrant.

en l´any 2001 va debutar en les seves primeres olimpíades,les de Sidney,quan només tenia 16 anys.Va obtenir 1 medalla d'or,aixó només va ser el principi perquè després d'això tot va anant encara millorant.

Amb 19 anys ja tenia:tretze vegades el rècord del món,tres un rècord olímpic i divuit vegades un rècord americà;ha set cinc vegades campió mundial.En Atenes va obtenir 6 medalles d'or,i dos de bronze.

En les olimpíades de Beigin va eclipsar,superar al magnífic marck Splitz,compatriota seu,amb vuit medalles d'or,vuit rècords mundials,vuit olímpics i ''NO QUEDANT PRIMER AMB ALGUNES DE LES CARRERES DEBUTADES.

Phelps,quan va acabar secundària va deixar els estudis per dedicar-se a la natació exclusivament.

L'unic ''capritx'' que es permet són:jugar a baloncesto o futbol americà algun dia,un Cadilac que sol ''tunetgar'' i 3 reproductors,ja que li agrada molt la música rap,Emminem..

Es molt humil segon els seus companys,hi a més ho va demostrar estant amb ells a un hotelet mentres li oferien uns dels millors hotels de Pekín.

L´unic inconvenien que trobo que té es que siga Americà.

AlÍCIA,R. RIERA.

JA PRONTEE:

2008-10-19T13:31:00.000-07:00

HOLAA!

Només volia dir que ja pronte posaré una biografia den

MICHAEL PHELPS I EN GIOVANI

By:aLicietTa*

PreSentació

2008-10-16T10:52:00.000-07:00

Hola,jo som N´Alícia,i ara aquest sera el meu bolg.
Som de 2D.

Jo sempre soc feliç,molt xerradora ;)(a català no,eh!).
Avegades un poc despistada..

El que més m´agrada, es estar amb els meus amics,escoltar música,tocar música i nedar a la platja en hivern.
M´agredaria molt anar a Argentina,Méxic,Galapagos i Grécia.

Quant sigui grossa jo vull ser o cirujiana,bióloga marina o escritora.

Esperc,que vos agradi el meu blog,

A D É U

aLicieta*